És dolent un excés de proteïnes? T’ho aclareixo com a nutricionista.

Com a nutricionista, sovint em trobo a consulta amb pacients que tenen veritables dubtes sobre el consum de proteïnes.

Com us deia, dins dels molts mites que hi ha en el món de la nutrició, se n’han creat diversos relacionats amb la ingesta de proteïnes. Hi ha tanta confusió que hi ha qui fa dietes veritablement hiperproteïques o, al contrari, gairebé no consumeix proteïna al llarg del dia.

Sabem què és el correcte? Sabem si allò que anem sentint sobre el consum de proteïnes és real o és un mite? Intentaré aclarir-vos una mica els dubtes, però primer entendrem què són les proteïnes.

La importància de les proteïnes en la dieta

Les proteïnes són, juntament amb els hidrats de carboni i els greixos, un macronutrient. Aquestes exerceixen un paper fonamental en la construcció i reparació de teixits, en la producció d’enzims i hormones, en el bon funcionament del sistema immunitari i en el transport de nutrients per tot el cos.

Com veiem, tenen diverses funcions, per la qual cosa de cap manera ens plantejarem eliminar aquest grup d’aliments de la nostra dieta diària.

A més de contribuir a la salut en general, també són necessàries per al manteniment de la massa muscular i per afavorir la sacietat.

Però, segons la meva experiència a consulta, quan parlem de la ingesta de proteïna sorgeixen dos dubtes principals: engreixen les proteïnes? i, encara més típic: les proteïnes tenen relació amb el dany renal?

Engreixen les proteïnes?

Quan consumeixes més proteïnes de les necessàries, poden tenir diferents destins al teu organisme. Primer, algunes d’aquestes proteïnes s’utilitzen com a font d’energia; és a dir, es descomponen en aminoàcids i es “cremen” per obtenir-ne energia.

Tanmateix, si aquest excés de proteïnes comporta un superàvit calòric, pot haver-hi guany de greix corporal. És a dir, si ja tens suficients hidrats de carboni i greixos a la dieta per obtenir energia, l’excés de proteïnes es pot convertir en greix corporal.

Això passa perquè el cos té una capacitat limitada per emmagatzemar proteïnes; així que, davant un excés, l’organisme el converteix en greix per guardar-lo i fer-lo servir més endavant.

A més, alguns estudis suggereixen que una ingesta molt alta de proteïnes, especialment combinada amb una dieta hipercalòrica i una vida sedentària, pot estimular la producció de greix al fetge. Això pot augmentar els nivells de triglicèrids i de colesterol LDL (el “dolent”), incrementant així el risc de malalties cardiovasculars.

Les proteïnes tenen relació amb el dany renal?

Crec sincerament que aquest tema ha generat molt debat al llarg dels anys.

Possiblement, si busqueu informació sobre proteïnes i dany renal, us apareixerà més d’un article que afirma que una ingesta alta de proteïnes afavoreix el dany renal.

Sabeu quin és el problema? Que la majoria d’aquests estudis s’han fet amb persones que ja pateixen malaltia renal. En aquestes persones amb patologies als ronyons, un consum excessiu de proteïnes pot augmentar la càrrega renal i empitjorar la funció dels ronyons.

En persones sanes, sembla que la ingesta de proteïnes no suposa cap problema per als ronyons, de manera que no ens hauríem de preocupar. Tanmateix, una ingesta molt alta en proteïnes tampoc no aporta beneficis addicionals.